LES RAMBLES: ESCAPARAT D’ ESCLAVES

Molt s’ha escrit aquests dies sobre la degradació de Les Rambles. Articles de veïns
indignats pels sorolls, pels preservatius al terra o pel clima de violència. Altres per
qüestions estètiques, o perquè Les Rambles ja no són dels barcelonins. Ara, caminant per
aquest emblemàtic indret de la ciutat, es pot veure, repartides per les vores del passeig,
un gran nombre de dones africanes que conviden a tots els homes que hi passen a tenir
relacions sexuals amb elles, a un preu molt més que baix. L’objectiu: els turistes “low cost” que arriben a Barcelona a fer gresca d e cervesa i sexe sense control.
Les trobades es fan a l’aire lliure, entre contenidors d’escombraries, als portals de les cases, darrere els cotxes aparcats. Els proxenetes que les exploten les vigilen de no gaire lluny (per si hi problemes amb els “clients”, per si elles marxen amb els diners obtinguts…).
Ara els explotadors es nodreixen de les africanes que, fugint de la fam, han travessat el seu
continent patint tota mena d’abusos, han arriscat la vida al mar, arriben a Barcelona atrapades en xarxes d’individus sense escrúpols que les obliguen a vendre el seu cos al turisme de birra i festa. Indocumentades perquè els proxenetes han destruït els passaports. Sense drets perquè legalment “no existeixen”. Ignorades perquè cap autoritat de la ciutat ha vingut al seu ajut.
Però les paraules a la premsa no han estat dirigides a elles, sinó a la ciutat, a la malmesa
ciutat que perd encant i imatge de cara a l’exterior.
El passat 29 d’abril, a “La Vanguardia” Alfred Rexac escrivia: “”Hi, darling”, saludan las patéticas rameras de la Rambla, siempre negras, siempre indocumentadas”, com a subtítol del text en el que es lamentava que “el passeig més bonic del món” ja no és el que era.
Cap referència al patiment, cap referència a l’esclavitud, ni cap condemna de tot aquest que aprofita la situació per obtenir plaer barat. Dona, negra, empobrida. Els tres ítems que t’asseguren un passaport a l’explotació en aquest món on la dignitat de la persona no val més que un record de Barcelona a una botiga de souvenirs<>

También podría interesarte...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *