ON SON LES FRONTERES DEL FEIXISME?

 

 

Jordi Gaya.
El mes d’octubre està marcat per una paraula, “vergonya”, pronunciada pel Papa Francesc, a propòsit dels naufragis a Lampedusa.
Els catalans, per la seva part, immersos en la via soberanista, han vist com emergia a l’opinió pública una altra paraula: “feixisme”. S’ha parlat molt de la banalització del mal, de Marine Le Pen, de l’extrema dreta austríaca, de l’expulsió de Leonarda i dels romanesos de França i se’n va parlar molt intensament als voltants del dia 12 per la commemoració de la Hispanitat.
Són dues paraules, “vergonya i feixisme” que han de romandre en l’actual debat públic. Cal relligar-les des de la reflexió personal i política.
El feixisme fa referència al que és diferent, a l’altre, el rebutja fins la seva eliminació. Ho considerem irracional, inhumà, una conducta que persegueix fer mal, present en la nostra història.
Ens diferenciem del règim feixista amb la nostra democràcia. Tenim categories: la democràcia és bona i el feixisme és dolent. Els demòcrates reconeixem la dignitat de l’altre, un igual en drets i deures, no hi posem fronteres a la nostra mirada….sóm tots éssers humans!
L’opinió pública (opinadors, polítics, esportistes, cinema, TV…) fa de frontera cultural entre uns i altres, entre feixistes (dolents) i demòcrates (els bons). I si cal sortir al carrer contra el feixisme, els veïns, la ciutadania surt al carrer, com passa al barri de Sants el dia 12.
Que en pensen els immigrants nàufrags de Lampedusa de les fronteres?
Si tinguéssim el valor d’escoltar en silenci, el seu silenci, els minuts previs al naufragi, encara seriem nosaltres els bons? Qui posa les fronteres? Qui hi viu dintre la frontera? Quans anys fa que ens refugiem, les sostenim i vivim dintre d’aquestes fronteres?
NO SÓN, LES NOSTRES, LES FRONTERES DEL FEIXISME?

También podría interesarte...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *