AIXÒ ESTÀ PASSANT A BARCELONA

 

Primer, el plor era en silenci
Ara es converteix amb clam,
a Nou Barris a la Mina
al Raval i allà on hi ha fam.
A la Ciutat la pobresa
ja penetra com el fum,
a les llar on no hi ha feina,
molts no tenen aigua i llum.
Mares i nadons que es palpen
Quan és fosc i ve la nit
si pel finestró no hi entra
un llumet on donar el pit.
Mentre la gent es lamenta
com viuen l’empobriment,
mai al Congrés es plantegen
com fer un abaratiment,
del llum del gas, i de l’aigua
que el pobre no pot pagar.
Acusar les Companyies?
El tema no es vol tocar.
Que en diuen la gent que escolto?
No és pitjor aixó que morir?
Som d’aquí i ningú ens defensa
i no sé a quí d’acudir?
Quan ell va perdre la feina
es comenà a posar trist…
Per no pagar la hipoteca
el Banc ens va pendre el pis.
A Càritas ens ajuden
Però és poc, i què hem de fer?
Vivim a un hort de Roquetes
Millor això que estar al carrer.
La gent gran diuen als joves:
ara estem pijor que mai
la postguerra fou molt dura,
però teníem treball.
Cada dia a Barcelona
els bancs tiren al carrer
vint famílies empobrides
que ara es troven sense res,
exclosos i sense casa
però amb deute, amb els banquers,
als qui en arribar la crisi
l’Estat els donà diners…
Als qui no viviu la crisi,
i sou del món benestant
penseu en qui passa gana
quan aneu al restaurant.
Per la tele es veuen compres
i ben ple, més d’un local.
Així es tapa la pobresa
dels qui no tindran Nadal.
Senyor que vas néixer pobre,
ajuda’m a compartir
almenys en les Festes Santes,
allò que vulguis de mi.
H.J.Sj F.

También podría interesarte...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

diez − dos =